L’ÀTIC VERNACLE

… em recorde de la meua àvia contant-me com era la seua casa, plena de llum i alegria …

 

L’ÀTIC VERNACLE és l’oportunitat de repensar sobre la casa valenciana. La posibilitat d’experimentar amb la tradició i la contemporaneïtat.

 

A un poble al nord de l’Horta, els tarongers dominen el seu terme i una antiga fàbrica de rajoles, recorda l’esplendor d’una época anterior. Al costat del seu centre històric i envoltat de edificis de mitjan segle XX, se situa una vivenda buida que es va convertir en L’ÁTIC VERNACLE.

 

Es pot sentir com pugen les persianes amunt i els teulats dels veïnats conquereixen les vistes des de tots els costats i la llum és fa l’ama de la casa. Als paus, s’estén una estora de fang feta a mà que convida a caminar descalç.

 

Només es creua el llindar està el rebost, ple com volia la meua àvia, é son s’amaga tot allò que una cuida de hui necesita. A més a més, es presenta la taula de la casa, gran i llarga per a quan la família s’ajunto al voltant del plat.

 

Al menjador, dues finestres protegides donen llum a l’espai, el seu sòcol ceràmic recorda la casa de la meua àvia i les persianas de fusta blanquejades, estan recollides amunt perquè el sol banye la saleta. L’aire de la mar travessa les finestres fins a l’altra punta de la casa, se sent la brisa marina.

 

Més endavant apareix un dispositiu molt curiós, que la meua àvia anomenava aiguamans, un nou antic artilugi que amaga el llavamans i que alhora genera la intimitat necessària. La seua materialitat és amable amb la cerámica blanca, el fang de terra i les parets encalades de blanc.

 

Al continuar pel corredor, una llum tènue i daurada acompanya el pas, poc a poc es crea una atmòsfera de llum i obscuritat que envolta la cambra de la casa. El bany sóbrix al corredor per aprofitar-se l’un de l’altre. El rebost de la cuina es fa armari a la cambra; les persianes amaguen la roba de casa i les mudes, el pas al bany i tot allò que fa que la casa estiga arreplegada.

 

El fang ha sigut el nostre company de viayge, ens ha guiat per tot l’àtic, no hi hagut un pas en el que esta infinita estora no haja estat present.

 

            … estic segur que la meua àvia li agradaria viure a l’àtic vernacle, se sentiria com a casa …

Por El Fabricante de Espheras

Proyecto de El Fabricante de Espheras

Fotografía de Milena Villalba